MEAM_ARC International Salon

Pujar a la primera planta del MEAM és sempre un plaer per als sentits per a contemplar-hi l'última exposició en curs. En aquesta ocasió hi podrem veure les obres dels finalistes del XIII concurs de l'ARC International Salon. L'Art Renewal Center (ARC) és una fundació educativa sense ànim de lucre i pionera en la promoció de l'Art Figuratiu als Estats Units. Consta del museu en línia més gran del món dedicat a l'art realista i s'ocupa també de dirigir aquest concurs d'art que és la competició més gran d'Occident dedicada a l'art realista. Aquesta institució s'ha convertit també en un centre aglutinador de notícies per al moviment realista contemporani de l'art del segle XXI.

Aquest any l'ARC Salon ja s'ha presentat a Nova York (Salmagundi Club) i Los Angeles (Sotheby's Salon). El lliurament de premis, com cada any, es fa al MEAM a Barcelona, com a acte previ a la inauguració de l'exposició que enguany va ser el 8 de febrer i que es podrà visitar fins el 31 de març, gairebé dos mesos per gaudir d'aquestes fantàstiques obres: 3 escultures i 85 obres més entre pintura i dibuix. Obres realitzades en un gran ventall de tècniques (oli, aquarel·la, pastel, grafit...) Aquest concurs, any rera any, convoca més artistes i rep més treballs. En aquesta edició s'hi han presentat més de 3000 obres procedents de més de 80 països d'arreu del món.

El concurs atorga diversos premis segons una sèrie de categories a les que es poden presentar els treballs dels artistes: paisatge, retrat, figura, nu, 'plein air", natura morta, dibuix, etc. 

Tot seguit veieu algunes imatges a mode d'exemple del que hi podreu veure. Són algunes de les obres premiades o amb obtenció de menció d'honor, si bé cal dir que tots els treballs presentats tenen un alt nivell tècnic i certament han hagut de superar una selecció molt dura abans d'arribar a l'exposició. He triat imatges de paisatges, retrats i figures principalment perquè són les temàtiques que a mi personalment més m'interessen però no cal dir que en les demés categories, com per exemple en natura morta, els treballs que s'hi mostren són de la mateixa qualitat que els següents:

Aquí van dos bon exemples en la categoria de "Dibuix":

Pareu atenció en aquesta obra que ha obtingut el primer lloc en la categoria "Da Vinci", destinada a estudiants entre 14 i 19 anys:

I aquesta obra de la categoria "Animals" d'una minuciositat extraordinària que m'ha fet recordar els extraordinaris estudis d'animals i plantes d'Albrecht Dürer, en especial el de la llebre (1502).

Podeu consultar tota la informació d'aquesta exposició a Art Renewal Center. Entreu-hi i conegueu més a fons el treball d'aquesta fundació americana. Aneu a l'exposició del MEAM, us la recomano. Salutacions!

El retrat_(1)

Etimologia: del llatí retractus, participi del verb retrahere que volia dir ‘fer tornar enrera’ o també ‘reduir’, ‘abreviar’, és a dir, treure a la llum o fer una representació reduïda o abreviada d’una persona o ésser viu, o també de coses o situacions. Es compon del prefixe re- (‘de nou’, ‘enrera’) i de trahere, forma vinculada a l’arrel indoeuropea tragh- (‘tirar’, ‘arrossegar’).

Dues definicions:

-Representació d’una persona per mitjà de la pintura, del dibuix, de la fotografia (Diccionari de l’IEC);

-Pintura o efigie principalmente de una persona. Fotografía de una persona. Descripción de la figura o carácter, o sea, de las cualidades físicas o morales de una persona (Diccionari de la RAE).

Malgrat que es considera que el retrat, com a gènere artístic, es consolida en el Renaixement i durant els segles posteriors, el retrat ha estat una expressió més de la cultura de l’ésser humà des dels seus inicis. Una representació física i/o psicològica d’una persona que pren forma en dos dimensions, en el cas del dibuix o la pintura, o bé en tres dimensions en el cas de l’escultura; sense oblidar el retrat en la fotografia, el cinema o en la literatura.

Aquesta representació respon al desig de l’individu de veure’s reflectit en mode de poder perviure més enllà de la pròpia vida. D’altra banda, ofereix una visió nova, la de l’artista, oferint una ‘revelació’ del personatge retratat, i cada retrat porta també empremtes de qui el va crear i de l’època a la que pertany.

Fer un retrat implica sempre la intenció de reflectir l’aparença física (i/o psicològica) d’una persona, encara que sigui en la seva mínima expressió. Veiem per exemple aquests dos autoretrats, un de Franz Hals i l’altre de Francis Bacon:

Probablement, en la prehistòria ja hi va haver retrats. No és pas difícil d’imaginar a un d’aquells pintors de les cavernes fent un ‘retrat’ sobre la terra o la sorra ajudant-se amb una branqueta o una pedra punxeguda, representant a algun membre del seu grup. Però tot allò que es faci sobre suports efímers no perdura en el temps. Per això, cal assenyalar que els primers retrats de la Història de l’Art que han arribat fins a nosaltres són escultures que remunten al tercer mileni abans de la nostra era.

A l’antic Egipte, la figura del faraó era objecte de la quasi totalitat de retrats que s’hi feien. En el rite funerari egipci la representació del difunt s’utilitzava per garantir-ne la vida pòstuma un cop resucités. Era un retrat de tipus ‘tipològic’, idealitzat, de representació de l’estatus i el poder del faraó. Malgrat que els egipcis tenien les capacitats tècniques necessàries, refusaven la representació realista que consideraven inferior i contingent. Només durant l’època de l’Imperi Nou amb la reforma religiosa d’Amenofis IV, amb Akhenaton i Nefertiti, es cultivà l’escultura cercant la fidelitat física amb l’original. Així és també amb el que podria ser el primer autoretrat de la història, el de l’escultor d’Akhenaton, anomenat Bac (Bek) (1365 a.C.).

I per acabar aquest post, veiem les estàtues funeràries del príncep Rahotep i de la princesa Nofrit (Nofret) de la IV Dinastia (2613-2589 a.C.). És un període en que les estàtues es feien amb materials menys durs que els utilitzats més tard, en fusta o pedra calcària, i estaven pintades o policromades. Rahotep i Nofrit apareixen representats responent a un ideal estètic: ell de pell morena, com a guerrer curtit al sol, i ella de pell clara, com a dama d’alt estatus. Els seus rostres amb la mirada fixa són realment imponents. El de Nofrit és un dels retrats femenins més antics de la Història de l’Art:

Art_definicions i frases

Etimologia: la paraula Art ve del llatí "Ars", "Artis" i del grec "Techné". Té origen en la forma indoeuropea *ar- (moure, col.locar, fer, actuar). Tant en llatí com en grec, feia referència a tota producció humana feta amb habilitat i amb ús de la raó (Aristòtil, Plató).

Al llarg dels segles s'ha vist que definir el terme "art" no és pas senzill. Cal pensar que totes les definicions que se n'han fet responen en part al seu context històric. Així hi podem trobar des de la concepció àmplia que en tenien els grecs fins a les primeres frases amb que l'historiador E. H. Gombrich encetava la seva "Història de l'Art": "No existeix, realment, l'Art. Tan sols hi ha artistes". I també hi ha el corrent de pensament que considera que l'Art existeix per si mateix a l'univers i que els artistes són una mena de 'mediums' que tenen la sensibilitat i capacitat per a representar-lo.

Però hi ha una doble vessant que en forma sempre part: l'obra individual de l'artista i l'incidència d'aquesta sobre la societat. En definitiva, es tracta d'un llenguatge més de l'espècie humana i, per tant, necessita d'aquesta direcció de doble sentit (emissor-receptor). Permeteu-me afegir la meva petita contribució a aquest mar de definicions: "l'art resulta de la necessitat immanent que té l'ésser humà de comunicació i d'expressió estètica".

Algunes frases cèlebres:

Luciu Anneu Sèneca: "Tot art és imitació de la natura."

Tomàs d'Aquino: "L'Art és el recte ordenament de la raó."

Michelangelo Buonarroti: "La veritable obra d'art no és més que una ombra de la perfecció divina."

Leonardo da Vinci: "El pintor té l'Univers a la seva ment i a les seves mans."

Charles Baudelaire: "Que és l'Art? Prostitució."

Edgar Degas: "Un quadre ha de ser pintat amb el mateix sentiment amb que un criminal comet un crim."

James Whistler: "L'Art succeeix."

Vincent van Gogh: "L'Art és l'home agregat a la natura."

Constantin Stanislavski: "Els més terribles d'entre els sentiments humans són els de la creació."

André Gide: "Les coses més belles les inspira la bogeria i les escriu la raó."

Adolf Loos: "L'Art és la llibertat del geni."

Paul Klee: "L'Art no reprodueix allò que és visible sinó que fa visible allò que no sempre ho és."

Albert Einstein: "L'experiència més bonica que puc tenir és el misteri. És l'emoció fonamental que rau en el bressol del veritable art i de la veritable ciència."

Pablo Picasso: "L'Art és la mentida que ens permet comprendre la veritat."

Alisa Zinóvievna: "L'art és una recreació selectiva de la realitat d'acord amb els valors i judicis metafísics de l'artista."

Leo Schatz: "Per a mi el color i la tensió del color han d'acostar-me a la meva emoció. Si un color és expressiu, és una expressió dels meus sentiments i intencions, he tingut èxit."

Frida Khalo: "Mai pinto somnis o malsons. Pinto la meva pròpia realitat."

Cliqueu sobre la paraula Art i n'obtindreu la definició més absoluta (és millor fer la prova en pantalla d'ordinador):

Art

En definitiva, el concepte d'Art és fugisser així com ho és la relativitat de l'existència.

Toulouse-Lautrec al CaixaForum

El CaixaForum presenta per primera vegada juntes més de 350 obres, amb préstecs internacionals de col.leccions públiques i privades, representatives de l'ambient artístic que es va viure al voltant del barri parisenc de Montmartre a finals del segle XIX. L'ambient bohemi i modern que s'hi respirava va gestar l'evolució artística de pintors, músics i intel.lectuals que s'hi van instal.lar distanciant-se de la societat burgesa. La particular vitalitat dels seus carrers, cafès concert, cabarets, teatres, circs, l'ambient transgressor i marginal amb vagabunds i prostitutes van ser el motor per als nous moviments artístics que s'hi anaven gestant.
L'exposició, que porta per títol "Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre", és un recorregut per endinsar-nos en el bressol parisenc d'uns moviments artístics trencadors amb el sistema, i amb una visió renovada i moderna. Hi trobem obres de diversos autors, alguns potser no tan coneguts per al gran públic, en tot un ventall de tècniques: oli, aquarel.la, pastel, guaix, aiguafort, fotogravat, litografies, les planxes per al teatre d'ombres, etc.

Els avenços tècnics en els processos d’impressió (litografia, fotogravat) van fer possible el treball d’artistes en la il.lustració de llibres, revistes, cançoners, cartells publicitaris i demés material que ara està a l’abast del visitant. La publicació més important per a la difusió del gravat i dels cartells va ser “L’Estampe originale”; també cal citar “La Revue blanche” que promocionava l’art.

En aquesta exposició, el cartellisme hi té un paper destacat. L’anunci publicitari havia esdevingut un mitjà més per a l’expressió artística, portant l’art directament al carrer. La litografia (del grec lithos: pedra), inventada pel dramaturg  austro-alemany Alois Senefelder el 1798 arran de deixar una partitura encara humida sobre la pedra de la pica de la cuina, era en un principi una tècnica lenta i costosa. A partir de 1870 Jules Chéret va innovar-la introduint tres colors en el procés litogràfic, fet que revolucionaria el cartell publicitari. De fet, ell va ser el primer en crear anuncis rics en color i el primer en utilitzar la figura femenina com a reclam comercial. El 1891 apareixia el primer cartell de Toulouse-Lautrec “Moulin Rouge” elevant la categoria del cartell a art, i el 1894 Alphonse Mucha presentava el primer cartell d’Art Nuveau, fet per anunciar la famosa actriu Sarah Bernhardt en la representació de l’obra Gismonda. A finals del segle XIX, l’evolució de la litografia  va fer que el cartellisme aconseguís ocupar un lloc destacat en l’àmbit de la publicitat.

Quant a l’obra de Toulouse-Lautrec, una de les característiques és la capacitat que té de captar el moviment en escenes i personatges. Les seves composicions reflecteixen la influència de les estampes japoneses (línies diagonals, i figures retallades pels costats entrant o sortint de l’escena). Lautrec era un pintor d’execució ràpida i d’una gran memòria visual. L’impressionisme i, en especial, Degas van ser la seva primera influència. Aquí podrem gaudir d’algunes de les seves pintures a l’oli i obres amb d’altres tècniques i suports, però sobretot és una gran oportunitat per contemplar la seva meravellosa producció litogràfica. En els seus cartells hi queden representats personatges i ambients principalment dels cabarets, restaurants i bars que freqüentava, reflectint així i amb el seu estil propi, l’ambient bohemi i la modernitat del seu temps.

No us perdeu aquesta gran exposició, a mi m'ha encantat i de ben segur que abans del proper 20 de gener m'hi deixaré caure de nou. Salutacions!

Si voleu, podeu deixar-me el vostre comentari sobre que us ha assemblat l'expo. Moltes gràcies!

caixaforum.es
musee-toulouse-lautrec.com

Leo Schatz - Centenari

Estem en l’últim mes de l’any en què s’ha commemorat el centenari del neixement del pintor, dibuixant i poeta holandès Leo Schatz amb diferents events a Holanda. Va néixer el 1918 a Amsterdam. De petit, va aprendre a dibuixar amb Albert Hahn Jr. Abans de la guerra va assistir a la Rijksacademie. Va acabar ensenyant a la Rietveld i a l’Acadèmia Minerva. Morí el 2014 a l’edat de 96 anys a la seva ciutat natal.

Fou conegut pel seu expressionisme ple de color, d’una figuració deformada amb arrels en l’art primitiu on els contorns de les formes queden diluïts amb el fons. És una manera de fer inspirada en els dibuixos fets per infants, buscant la espontaneïtat. Per això el seu treball se’l relaciona amb el moviment Cobra, corrent artístic basat en l’espontaneïtat i l’experimentació; Paul Klee i Joan Miró eren dos dels referents d’aquest moviment. Leo Schatz va ser anomenat l’últim pintor Cobra. La importància del color per a ell era cabdal: “per a mi el color i la tensió del color han d’acostar-me a la meva emoció. Si un color és expressiu, és una expressió dels meus sentiments i intencions, he tingut èxit.”

El Museu Històric Jueu d’Amsterdam li ha organitzat un homenatge que començà el passat 7 de setembre i conclourà a principis de gener de 2019. El seu treball es pot veure al Kunstkabinet. També s’hi pot veure un documental que va ser emès el 2008 per Jewish Broadcasting Company, Schatz, Rudolf van den Berg (director), Interakt, 2007, Joodse Omroep, 2008 a 52 min.

Aquesta exposició es pot veure al Museu Històric Jueu (JHM), Nieuwe Amstelstraat 1, 1011PL, Amsterdam. El JHM està situat a l’antic complex de sinagoga de la comunitat jueva Ashkenazi.

Museu Històric Jueu (JHM)

art-prior.com