MEAM EXPOSICIÓ_EROS
Des del confinament de març que no baixava a Barcelona.
Certament ha estat xocant enfilar el portal de l’Àngel assolellat d’aquest
dissabte i seguir en línia recta cap al carrer Comtal sense haver d’evitar els
grups de turistes habituals d’abans de la pandèmia. M’he parat en una
pastisseria i he comprat un tallat per emportar. Me l’he pres en un dels bancs
al final del carrer mentre em fumava una cigarreta. Asseguda a una distància de
seguretat hi havia una noia dibuixant una línia precisa i subtil a l’extrem dels seus
ulls. Apartant-se la melena rosa he vist el seu coll llarg i delicat. Era una
dels pocs turistes que rondaven aquest matí.
Normalment m’agrada anar sol a les exposicions però quan me n’he adonat estava davant d’ella i li he preguntat si li agradaria veure una bona exposició de pintura. M’ha mirat sorpresa, com era d’esperar. Li he dit que busques a Goggle la paraula MEAM i li he fet cinc cèntims de l’exposició que s’hi presentava. De cop, m’ha preguntat perquè li havia fet aquella proposició. Li he contestat que era una proposició interessada perquè així podría practicar el meu anglès un tant rovellat. Els seus ulls blaus m’han mirat en silenci per un instant i incorporant-se ha dit “let’s go”.
Entrant a la sala del MEAM, ens hem posat a llegir el panell informatiu, jo en
català, per anar més ràpid, i ella en anglès. EROS, el tema d’aquesta exposició,
ha estat organitzada pel museu a proposta del pintor Golucho, qui ha reunit un
nombre important de pintors representatius de la pintura contemporània entorn
del tractament que han fet en els seus treballs del tema de l’erotisme. És un
recorregut molt divers, tant en estils com en la manera de concebre, entendre o
sentir aquest ‘concepte’. Aquesta és precisament la riquesa que s’ofereix a
l’espectador, des de les propostes més subtils a d’altres més explícites, totes
elles però amb la força de despertar el desig, que és una experiència purament
subjectiva i circumstancial. Només afegir que he trobat a faltar alguna proposta
més “canalla”.
El recorregut pels diferents espais l’hem fet sobretot en
silenci, tret d’alguns comentaris que anaven sorgint sobre la tècnica, sobre el
treball minuciós d’algunes obres, etc. Era inevitable que davant d’alguna
d’elles no se’ns escapés algun somriure un tant nerviós, el deu Eros semblava
està fent de les seves. En acabar, hem sortit de l’edifici que, d’altra banda,
m’ha dit que li ha encantat tant com l’exposició. Mentre anàvem caminant sense
rumb, ella em parlava de l’obra que més li havia agradat. M’he adonat que jo ara
la veia d’una manera diferent, com si acabés de sorgir d’una aquelles obres
penjades al museu. Una melena rosa i ondulada que li arribava més avall de les
espatlles, l’orella petita i ben dibuixada sense arrecades, els llavis molsuts i
vermellosos, el nas petit i lleugerament camús. Finalment hem començat a
donar-nos les gràcies mútuament i ens hem acomiadat entre rialles. He donat
mitja volta i quan anava a enfilar carrer amunt m’ha dit: t’agradaria
acompanyar-me al meu hotel? La comissura dels seus llavis tot just apuntava un
somriure. M’ha mirat amb aquells ulls grans i blaus, estaven il•luminats per la
llum primigènia d’Eros… No li he pogut dir que no.
Tot d'una he sentit com unes campanades i uns cops a l'espatlla. "Plaça Catalunya" anunciaven els altaveus de l'estació. El meu amic i veí, que de vegades m'acompanya a les exposicions em deia "au Albert, que ja hem arribat, t'has adormit". Quina llàstima!, he pensat, m'hauria anat de perles una avaria en la línia de rodalies.
