El traductor de Google: us demana disculpes pels errors

dissabte, 29 de desembre del 2018

Art_definicions i frases

Art: definicions i frases

Etimologia: la paraula Art ve del llatí "Ars", "Artis" i del grec "Techné". Té origen en la forma indoeuropea *ar- (moure, col.locar, fer, actuar). Tant en llatí com en grec, feia referència a tota producció humana feta amb habilitat i amb ús de la raó (Aristòtil, Plató).

Al llarg dels segles s'ha vist que definir el terme "art" no és pas senzill. Cal pensar que totes les definicions que se n'han fet responen en part al seu context històric. Així hi podem trobar des de la concepció àmplia que en tenien els grecs fins a les primeres frases amb que l'historiador E. H. Gombrich encetava la seva "Història de l'Art": "No existeix, realment, l'Art. Tan sols hi ha artistes". I també hi ha el corrent de pensament que considera que l'Art existeix per si mateix a l'univers i que els artistes són una mena de 'mediums' que tenen la sensibilitat i capacitat per a representar-lo.

Però hi ha una doble vessant que en forma sempre part: l'obra individual de l'artista i l'incidència d'aquesta sobre la societat. En definitiva, es tracta d'un llenguatge més de l'espècie humana i, per tant, necessita d'aquesta direcció de doble sentit (emissor-receptor). Permeteu-me afegir la meva petita contribució a aquest mar de definicions: "l'art resulta de la necessitat immanent que té l'ésser humà de comunicació i d'expressió estètica".


Algunes frases cèlebres:


Luciu Anneu Sèneca: "Tot art és imitació de la natura."

Tomàs d'Aquino: "L'Art és el recte ordenament de la raó."

Michelangelo Buonarroti: "La veritable obra d'art no és més que una ombra de la perfecció divina."

Leonardo da Vinci: "El pintor té l'Univers a la seva ment i a les seves mans."

Charles Baudelaire: "Que és l'Art? Prostitució."

Edgar Degas: "Un quadre ha de ser pintat amb el mateix sentiment amb que un criminal comet un crim."

James Whistler: "L'Art succeeix."

Vincent van Gogh: "L'Art és l'home agregat a la natura."

Constantin Stanislavski: "Els més terribles d'entre els sentiments humans són els de la creació."

André Gide: "Les coses més belles les inspira la bogeria i les escriu la raó."

Adolf Loos: "L'Art és la llibertat del geni."

Paul Klee: "L'Art no reprodueix allò que és visible sinó que fa visible allò que no sempre ho és."

Albert Einstein: "L'experiència més bonica que puc tenir és el misteri. És l'emoció fonamental que rau en el bressol del veritable art i de la veritable ciència."

Pablo Picasso: "L'Art és la mentida que ens permet comprendre la veritat."

Alisa Zinóvievna: "L'art és una recreació selectiva de la realitat d'acord amb els valors i judicis metafísics de l'artista."

Leo Schatz: "Per a mi el color i la tensió del color han d'acostar-me a la meva emoció. Si un color és expressiu, és una expressió dels meus sentiments i intencions, he tingut èxit."

Frida Khalo: "Mai pinto somnis o malsons. Pinto la meva pròpia realitat."


Cliqueu sobre la paraula Art i n'obtindreu la definició més absoluta (és millor fer la prova en pantalla d'ordinador):


En definitiva, el concepte d'Art és fugisser així com ho és la relativitat de l'existència.

dijous, 13 de desembre del 2018

Toulouse-Lautrec al CaixaForum




El CaixaForum presenta per primera vegada juntes més de 350 obres, amb préstecs internacionals de col.leccions públiques i privades, representatives de l'ambient artístic que es va viure al voltant del barri parisenc de Montmartre a finals del segle XIX. L'ambient bohemi i modern que s'hi respirava va gestar l'evolució artística de pintors, músics i intel.lectuals que s'hi van instal.lar distanciant-se de la societat burgesa. La particular vitalitat dels seus carrers, cafès concert, cabarets, teatres, circs, l'ambient transgressor i marginal amb vagabunds i prostitutes van ser el motor per als nous moviments artístics que s'hi anaven gestant.
L'exposició, que porta per títol "Toulouse-Lautrec i l'esperit de Montmartre", és un recorregut per endinsar-nos en el bressol parisenc d'uns moviments artístics trencadors amb el sistema, i amb una visió renovada i moderna. Hi trobem obres de diversos autors, alguns potser no tan coneguts per al gran públic, en tot un ventall de tècniques: oli, aquarel.la, pastel, guaix, aiguafort, fotogravat, litografies, les planxes per al teatre d'ombres, etc.









Els avenços tècnics en els processos d’impressió (litografia, fotogravat) van fer possible el treball d’artistes en la il.lustració de llibres, revistes, cançoners, cartells publicitaris i demés material que ara està a l’abast del visitant. La publicació més important per a la difusió del gravat i dels cartells va ser “L’Estampe originale”; també cal citar “La Revue blanche” que promocionava l’art.
En aquesta exposició, el cartellisme hi té un paper destacat. L’anunci publicitari havia esdevingut un mitjà més per a l’expressió artística, portant l’art directament al carrer. La litografia (del grec lithos: pedra), inventada pel dramaturg  austro-alemany Alois Senefelder el 1798 arran de deixar una partitura encara humida sobre la pedra de la pica de la cuina, era en un principi una tècnica lenta i costosa. A partir de 1870 Jules Chéret va innovar-la introduint tres colors en el procés litogràfic, fet que revolucionaria el cartell publicitari. De fet, ell va ser el primer en crear anuncis rics en color i el primer en utilitzar la figura femenina com a reclam comercial. El 1891 apareixia el primer cartell de Toulouse-Lautrec “Moulin Rouge” elevant la categoria del cartell a art, i el 1894 Alphonse Mucha presentava el primer cartell d’Art Nuveau, fet per anunciar la famosa actriu Sarah Bernhardt en la representació de l’obra Gismonda. A finals del segle XIX, l’evolució de la litografia  va fer que el cartellisme aconseguís ocupar un lloc destacat en l’àmbit de la publicitat.









Quant a l’obra de Toulouse-Lautrec, una de les característiques és la capacitat que té de captar el moviment en escenes i personatges. Les seves composicions reflecteixen la influència de les estampes japoneses (línies diagonals, i figures retallades pels costats entrant o sortint de l’escena). Lautrec era un pintor d’execució ràpida i d’una gran memòria visual. L’impressionisme i, en especial, Degas van ser la seva primera influència. Aquí podrem gaudir d’algunes de les seves pintures a l’oli i obres amb d’altres tècniques i suports, però sobretot és una gran oportunitat per contemplar la seva meravellosa producció litogràfica. En els seus cartells hi queden representats personatges i ambients principalment dels cabarets, restaurants i bars que freqüentava, reflectint així i amb el seu estil propi, l’ambient bohemi i la modernitat del seu temps.







No us perdeu aquesta gran exposició, a mi m'ha encantat i de ben segur que abans del proper 20 de gener m'hi deixaré caure de nou. Salutacions!
Si voleu, podeu deixar-me el vostre comentari sobre que us ha assemblat l'expo. Moltes gràcies!

caixaforum.es
musee-toulouse-lautrec.com

dijous, 6 de desembre del 2018

Leo Schatz - Centenari

Estem en l’últim mes de l’any en què s’ha commemorat el centenari del neixement del pintor, dibuixant i poeta holandès Leo Schatz amb diferents events a Holanda. Va néixer el 1918 a Amsterdam. De petit, va aprendre a dibuixar amb Albert Hahn Jr. Abans de la guerra va assistir a la Rijksacademie. Va acabar ensenyant a la Rietveld i a l’Acadèmia Minerva. Morí el 2014 a l’edat de 96 anys a la seva ciutat natal.
Fou conegut pel seu expressionisme ple de color, d’una figuració deformada amb arrels en l’art primitiu on els contorns de les formes queden diluïts amb el fons. És una manera de fer inspirada en els dibuixos fets per infants, buscant la espontaneïtat. Per això el seu treball se’l relaciona amb el moviment Cobra, corrent artístic basat en l’espontaneïtat i l’experimentació; Paul Klee i Joan Miró eren dos dels referents d’aquest moviment. Leo Schatz va ser anomenat l’últim pintor Cobra. La importància del color per a ell era cabdal: “per a mi el color i la tensió del color han d’acostar-me a la meva emoció. Si un color és expressiu, és una expressió dels meus sentiments i intencions, he tingut èxit.”









El Museu Històric Jueu d’Amsterdam li ha organitzat un homenatge que començà el passat 7 de setembre i conclourà a principis de gener de 2019. El seu treball es pot veure al Kunstkabinet. També s’hi pot veure un documental que va ser emès el 2008 per Jewish Broadcasting Company, Schatz, Rudolf van den Berg (director), Interakt, 2007, Joodse Omroep, 2008 a 52 min.
Aquesta exposició es pot veure al Museu Històric Jueu (JHM), Nieuwe Amstelstraat 1, 1011PL, Amsterdam. El JHM està situat a l’antic complex de sinagoga de la comunitat jueva Ashkenazi.

Museu Històric Jueu (JHM)

art-prior.com

diumenge, 2 de desembre del 2018

Nova expo a la Sala Parés

El mes de desembre ha començat amb una nova exposició a la Sala Parés que porta per títol "París a Parés" de la que n'ha estat el comissari en Sergio Fuentes Milà, professor d'Història de l'Art de la UIC, i ens mostra tot un seguit de treballs de pintors catalans que van passar per la ciutat del Sena. París havia esdevingut durant el segle XIX el centre mundial de l'art i símbol de la modernitat. És per això que des de finals del XIX fins mitjan segle XX foren molts els pintors catalans atrets pel seu magnetisme, a la recerca de les últimes tendències i/o cercant el reconeixement de la pròpia feina.
L'expo recull una mostra de les diferents tendències i estils amb que aquests pintors representaren París, la seva gent, els seus carrers, paisatges, l'ambient bohemi... Hi trobem des del realisme a l'avantguarda. I en tornar a Barcelona, aquests pintors es convertiren en portadors de la modernitat i de les últimes tendències artístiques. Molts d'ells quedaren vinculats a la Sala Parés.
Val la pena gaudir de la contemplació d'aquestes pintures i dibuixos, fent un recorregut per l'evolució pictòrica d'aquestes dècades. Entre aquestes obres hi ha aquest retrat de dona d'Isidre Nonell que va presentar en una exposició a la Sala Parés el 1903, sense gaire èxit, i que l'any següent presentaria a París al Saló dels Independents amb una bona acollida. La solidesa d'aquesta figura femenina deixa sentir l'admiració que el pintor tenia per Rodin:






També hi ha un meravellós retrat que Santiago Rusiñol va fer del seu amic Eric Satie a casa seva, on s'hi reflecteix perfectament l'ambient bohemi d'aquell temps. Una altra joia que hi podreu contemplar és aquesta pintura d'en Ramon Casas:






No us perdeu aquesta exposició! teniu temps fins el 5 de febrer de 2019. Salutacions!

salapares.com


art-prior.com

diumenge, 25 de novembre del 2018

Realisme japonès - MEAM

Encara sou a temps! Última setmana per a veure l’exposició del MEAM “Realismo japonés contemporáneo”, s’acaba el diumenge 2 de desembre.
Hi podreu veure una selecció del fons del Hoki Museum. Aquest junt amb el MEAM són els dos únics museus del món dedicats exclusivament a l’art figuratiu contemporani, i aquesta exposició és fruit d’una estreta col.laboració que ha permès que per primera vegada es puguin veure aquestes obres a Europa. Es tracta de més de 60 obres de catorze artistes dels més destacats del realisme nipó. Hi podreu veure alguns paisatges, bodegons i sobretot figura, cadascun d’ells d’un gran virtuosisme i domini tècnic.

A mode d’exemple us deixo aquests dos detalls, obres de Osamu Obi, i  Takaya Fujita:


divendres, 23 de novembre del 2018

Visita a l'Escola Massana

L’any 1929 el pastisser i filàntrop Agustí Massana sembrava la llavor de la institució cultural que anys més tard es convertiria en l’Escola Massana. Des del 1935 fins el 2017 les seves instal.lacions van ocupar l’antic Hospital de la Santa Creu, un emblemàtic edifici gòtic del segle XV. Diverses generacions d’estudiants es van formar entre aquelles parets que regalimaven història per cadascun dels seus racons, formant un conjunt d’espais i edificis que conformaren un laberint bulliciós de gent fins que el 15 de juliol de 2017 l’escola tancava portes definitivament, donant pas al nou edifici de la plaça de la Gardunya.
Es tracta d’un edifici de planta baixa, cinc pisos superiors i un soterrani, tot plegat són uns onze mil m2. Aquest disseny de l’arquitecta Carme Pinós, a banda de solucionar els problemes d’accessibilitat de l’anterior seu, ha creat un espai interior obert i lluminós al voltant del qual se situen harmònicament aules, tallers i demés dependències. L’estructura exterior, recoberta de peces de ceràmica, dóna una sensació de solidesa i, a la vegada, de permeabilitat a la llum i a la vida de l’exterior. D’igual manera, la disposició de les plantes en diferents blocs que roten sobre el seu eix, permet l’obertura de terrasses que donen a la plaça, creant a més a més la sensació de menys alçada a l’edifici. Sens dubte la nova Escola Massana representa el marc idoni on les noves generacions d'estudiants podran fer-se i créixer professionalment.






escolamassana.cat


art-prior.com

divendres, 16 de novembre del 2018

Hola món, benvinguts al meu blog!

Obro aquest espai per publicar periòdicament notícies, comentaris, reflexions... que tinguin a veure amb l'art, així com també alguns escrits personals. Espero que aquestes publicacions com les possibles reaccions que puguin generar siguin d'interès. Salutacions!





art-prior.com