El traductor de Google: us demana disculpes pels errors

dissabte, 16 de març del 2019

Sala Parés_Leticia Feduchi


és una pintura a l'oli que representa el niu buit d'un ocell




He entrat a la Sala Parés per veure l’exposició de la pintora Leticia Feduchi. Tenia ganes de retrobar-me amb la llum dels seus quadres. Ha estat un recorregut per la seva temàtica habitual de natures mortes amb fruita, flors, fulles, pedres, troncs, maletes, teles i alguns retrats. Cadascun d’aquests treballs desenvolupat amb la tècnica a l’oli sobre fusta i de diferents tamanys.

Com sempre, crida l’atenció aquesta manera tan particular que té de presentar el tema, envoltat del ‘blanc’ amb que prepara el suport de fusta que li confereix una presència plena de magnetisme, subratllant la importància del motiu pictòric. Aquest embolcall aporta, alhora, l’atmosfera d’un silenci eloqüent que es present en la majoria dels seus treballs; és sempre un diàleg en silenci entre l’objecte pintat i l’espectador.



pintura en que se ve una maleta abierta de la que se sale alguna ropa, alrededor de ella hay unas botas, unas sandalias, revistas, libros. Todos esos objetos destacan sobre un fondo blanquecino.




El títol d’aquesta mostra pictòrica, Els nius buits, denota un sentiment de melangia que traspua en els objectes representats, com per exemple en la maleta oberta, probablement d’algú que marxa, o per la presència fugaç d’algú que no trigarà a marxar.

Tot aquest sentiment i el magnetisme de la seva obra es veuen accentuats per la seva pinzellada solta i vibrant, que ens porta des del primer esbós a la definició de les parts que li interessa fer sortir a la llum, procés aquest que demostra l’experiència i gran domini tècnic de la Feduchi.

En la mostra hi veig dues maneres de fer diferents. Mentre que les obres datades en 2013 i 2014 (les pedres i els troncs) serien treballs basats en el dibuix de línia, en els demés, com per exemple els de retrat i figura, el dibuix esquemàtic de l’esbós dóna pas a la taca de pintura amb la pinzellada. La realització d’aquests últims té consegüentment un aire més lliure i desenfadat alhora que accentua la manifestació vibrant de l’objecte representat.









mujer sentada junto a una mesa con el codo apoyado en ella y sujetando su mejilla izquierda. Junto a ese brazo, algo más atrás, hay un florero con un ramo de flores amarillas. La mujer mira hacia su derecha, de donde le llega una luz clara y diáfana.

Ha estat, sens dubte, un recorregut molt recomanable! Ja sabeu, teniu temps fins el 2 d’abril per gaudir-ne a la Sala Parés. Salutacions!

Sala Parés
Leticia Feduchi

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada